POESIA
ESCACS O GUERRA?
Des del més alt bastió que dominava
el meu exèrcit de blanc guerrers,
un total de setze posicions ocupava
com els
negres adversaris llancers.
Enmig hi quedava un llarg congost
d’un espai més o menys semblant,
pensava atacar amb tota la meva host,
per sorpresa, de forma inversemblant.
Pel centre faig correr els meus peons
de tota la cavallería ben recolzats,
els
alfils ballesters prenen posicions,
entre les torres bessones, ben situats.
La dama, que no s’atrevia a sortir
i vigilava prop del seu blanc rei,
tenia por que em poguessin ferir,
d’això no em salvava cap llei.
Mano situar millor la meva força
elms a
punt, atacant ací, davallant allà,
veig que el curs de la batalla es torça;
jo vull vencer, però el negre vol guanyar.
I així guerrejant una i altra hora,
embravits els exèrcits lluitadors,
tots desfets, ferits, amb la llengua fora,
després de tanta guerra només en quedem dos.
Rei contra rei. Escull contra escull,
de què ens ha servit tanta sagnia?
Tot ho
hem perdut! Tot menys l’orgull!
Ja no val plorar. Abans meditar calia.
La gran batalla acabà, sense cuirassa
el rei negre reposava en el blanc,
de bastó en feia servir l’espasa,
ferits
ambdós tenien els seus flancs.
Sostenint-se
l’un amb l’altre per no caure,
guaitaven
l’horitzó, escoltaven els gemecs
i van
jurar-se en els fets mai no recaure,
que per fer-ho altra volta haurien d’estar cecs.
Joaquim Travesset