POESIA
ELS ESCACS
Una sala de mida mitjana,
taules i
cadires ben disposades,
lleugers
taulers amb quadres blancs i negres,
i uns
jugadors sense cap pressa
van movent les peces:
el blanc contra el negre,
el negre contra el blanc.
Els
peons petits però valents
van
avançant i els cavalls
lleugers i àgils, enmig de la gran batalla,
van fent salts. També els alfils,
decidits, van traçant obliqües línies perfectes.
I les
torres, segures i contundents,
cap
endavant i cap al costat,
fins que arriba la gran senyora,
la Dama reial, la guerrera més preuada,
i el seu estimat espòs,
que sense ell ja no hi ha joc.
Tots van caient, els dos bàndols
enfrontats en guerra cruel
a l’atac del rei enemic.
Guerra poc improvisada,
tot
càlcul i estratègia,
obertures,
mig joc i finals.
Cal dissenyar un bon atac,
cal construir una bona defensa,
sacrificis,
regals enverinats,
tot val. Cal aniquilar l’enemic
en una lluita a mort,
o tu o jo, o tal vegada taules,
una mica tu i una mica jo.
A l’antiga Índia i a l’Orient
va començar aquesta guerra.
Els àrabs que van poblar les nostres terres
n’eren
grans aficionats.
I fins
avui el combat segueix,
mou
passions en blanc i negre,
el joc dels dos exèrcits enfrontats.
Guim Estruch Andreu